El meu aprenentatge al llarg de l'assignatura

Aprofitant que tenia el dia mitjanament tranquil... Aquí teniu el meu propi aprenentatge com a cas! Com sempre, potser és una mica extens, però penso que no podia fer més síntesi. Ha estat una assignatura molt enriquidora; hem treballat molt, sí, però tot l'esforç ha valgut la pena. Ja heu pogut veure el canvi de perspectiva en l'entrada anterior (amb l'anàlisi actual de les preguntes trampa); a través d'aquesta entrada de blog, espero exterioritzar encara més tot aquest procés!

CAS: El propi aprenentatge
Síntesi
L’alumne, al llarg del semestre i de les activitats que se’n deriven de l’AC, a través de recursos TIC diversos i gràcies al treball entre iguals, ha d’assolir l’objectiu principal: un canvi conceptual global en referència als continguts de l’assignatura, on cobra important rellevància la relació entre ciència, tecnologia i societat, així com l’ús dels recursos TIC en diferents problemes des d’una perspectiva psicopedagògica en el que s’ha de produir un aprenentatge significatiu. Les qualificacions rebudes mostren el nivell d’assoliment, així com les avaluacions entre iguals i l’autoavaluació (la qual té un pes molt important en l’assignatura).
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	5 semestres a la UOC; anys i panys d’educació formal; escassa experiència laboral.
Experiència/Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Mitjà. Hem vist moltes eines, però no hi he pogut aprofundir.	Tot el que he après fins al moment ha estat autodidacta, a excepció dels continguts de les asignatures referents a NNTT a la UdL en la meva formació en Magisteri - Educació Primària.
Tipus d’escola	UOC (Online)
Localització del centre	Allà on tinguis connexió a Internet!
Connexió	Internet ADSL (6 mbps)
Assignatura	Noves tecnologies de la informació i comunicació en educació
Professor	Manel Aguirre Raya
Situació sòcio-econòmica dels alumnes	No s’especifica.
Context de la història o cas
Nivells dels alumnes	Educació postobligatòria - llicenciatura
Estudis que realitza	Llicenciatura de Psicopedagogia
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	·         Avaluació inicial: què coneixem de la relació CTS? I de les TIC/TE? ·         Debat: la relació CTS i les diferents perspectives. ·         Informe de síntesi: què hem après fins al moment? Document i mapa conceptual. ·         Projecte Final: El reciclatge com a mètode per a preservar el medi ambient.
Nivell d’aprenentatge esperat	Assoliment dels objectius esperats, entre els quals s’inclouen: ·         Entendre relació CTS. ·         TE: definició i camp d’estudi. ·         Paper mediador de les TIC i aplicació en l’aula des d’una perspectiva psicopedagògica. ·         Avaluació tecnològica: concepte i procediment. ·         Disseny i planificació d’activitats a través de recursos TIC en relació a l’aprenentatge significatiu. ·         Canvi conceptual: concepte, com es realitza i com podem crear espai d’E/A en el que es desenvolupi.
Tipus d’activitat	·         Lectura de mòduls i articles. ·         Exploració dels mateixos. ·         Treball amb recursos TIC (CMaps, eines Google, editors de text, pdf...). ·         Debats en línia. ·         Pràctica real de planificació d’activitats d’E/A amb TIC. ·         Autoavaluacions i documents d’autoreflexió. ·         Blog, Wikispaces, fòrum obert.
Activitats de la història o del cas
Tecnologies utilitzades	·         Internet ·         Eines Google ·         Debat i fòrum ·         Blogger ·         CMaps Tools ·         Adobe Reader ·         Rubistar
Raó per la qual la fa servir	Bàsicament, per la comunicació amb i entre els companys, i per a dur a portar un seguiment del propi canvi conceptual.
Naturalesa de les activitats	Aprenentatge significatiu a través de la pràctica continuada en referència a les NNTT, els recursos TIC i la TE. Es cerca el canvi conceptual en referència a aquests ítems i les seves relacions, així com la competència en la creació de situacions d’E/A amb les TIC com a mediadores en la construcció del coneixement.
Dificultats trobades	Variades, sobretot en l’execució i el desenvolupament en les activitats proposades (ja que no hi ha un recorregut explícit en la seva resolució). S’han resolt a través del fòrum de l’aula.
Ajuda/col·laboració emprada	Alta i contínua. El fòrum és una peça clau en referència a l’ajuda entre nosaltres, en referència a qualsevol tipus de dubte que pugui sorgir. A més, en el meu cas, vaig desenvolupar el Projecte Final amb Mònica Angelet, pel que el grau de col·laboració i cooperació al llarg de l’assignatura ha estat alt.
Rol del professor	Mediador entre els alumnes i el seu propi procés d’aprenentatge, a través de la seva guia, preguntes obertes i reflexions compartides.
Rol de l’estudiant	·         Principal agent de la seva pròpia construcció del coneixement. ·         Explorador, cercador d’informació, contrastador de la seva qualitat. ·         Ha de mostrat constància i esperit crític en tot moment, així com un grau de col·laboració alt.
Resultats
Observacions	·         El canvi conceptual és quelcom natural; el realment complicat és dissenyar un programa adaptat al context per a que els alumnes puguin desenvolupar-ho. ·         Els problemes són una gran font de riquesa cognitiva; treballar-los a fons, permetrà l’aprenentatge significatiu dels alumnes. ·         Les TIC, per si soles, no produeixen aprenentatge. Adaptar-ho al context és necessari i enriquidor.
Avaluació de l’aprenentatge	·         Avaluació compartida de cada activitat (segons quina, avaluació del professor, autoavaluació, avaluació entre iguals). ·         Autoavaluació formativa (blog, reflexions, etc.)
Lliçó apresa pel professor		Resumir-ho és difícil... Tot està en la història posterior!

Història:

Entrevistador: Què et sembla si fem una mica de regressió i introspecció?

Jordi: Perfecte. Va, encetem.

E: Com va començar tot això? Ho recordes?

J: Bé; sincerament, vaig començar amb una mica de por. Era conscient que era una assignatura en la que havíem de treballar, i molt... Això em va esfereir una mica. Això no significa que no comencés amb ganes! Però, ja saps... Amb certa tensió.

E: Sí, ja m’ho imagino. Què em pots dir de les primeres passes?

J: Tot semblava molt... Flexible i obert. Tant, que al començament anava una mica perdut. Vaig crear el blog, vaig fer el primer mapa conceptual, així com les nostres estimades preguntes trampa (que fins fa poc no les considerava com trampa...), una mic d’ordre al blog, presentacions i funcionament del fòrum... I acostumar-me a la web de l’aula! Mai havia treballat d’aquesta manera. Com et pots imaginar, anava una mica boig.

E: T’anava a preguntar sobre la teva evolució al llarg de l’assignatura; però encara no. Quines van ser les teves primeres idees quan vas començar?

J: Què ciència, tecnologia i societat anaven en constant comunió i perfecta interacció, i que les TIC eren una veritable eina d’aprenentatge. Com si no hi fos necessària cap tipus d’adaptació...

E: Suposo que això s’ha anat modificant, oi? Quan vas començar a veure que no tot era tan bonic com semblava?

J: Suposo que el primer cop que vaig veure tot això fou en el debat. Ja n’era conscient que hi havia diferents postures en referència a la relació CTS... Però no fou fins la investigació pel debat, així com en la lectura dels diferents mòduls i articles i les argumentacions que fèiem en línia quan vaig començar a adonar-me’n que hi ha força variables que repercuteixen en tot això. Ah! I que les TIC no són màgiques.

E: Explica’m aquesta última afirmació, si et plau.

J: Molt senzill. Hi ha molts (massa) mites en referència a les TIC i, un d’ells, com he dit al començament, és que aquestes són una eina d’aprenentatge. Error. De la mateixa manera que una programació s’ha d’adaptar a un context determinat, l’ús de les TIC també s’ha de fer d’aquesta manera. Només així, actuant com a mediadores entre els alumnes i la seva construcció del coneixement, s’aconseguirà una de les que considero màximes en qualsevol tipus de procés d’E/A: el canvi conceptual.

E: Entenc. Tot això que m’estàs explicant ho vas incloure en l’informe de l’activitat 3, oi?

J: Sí; informe que considero, ara mateix, massa extens. Vaig voler integrar en un sol document els dos mapes conceptuals (l’inicial i el més nou), així com l’aportació de síntesi del debat més extensa, i el mateix informe en sí (que ja em va ocupar unes 7 pàgines); però penso que no ho vaig redactar tal i com volia fer-ho. És a dir; sí que vaig fer un resum amb matisos d’opinió personal i reflexió dels aspectes més rellevants (com, per exemple, un petit anàlisi de la TE –en el que vaig tractar d’explicar les oportunitats que aquesta ens donava juntament amb les TIC, així com les limitacions i mites d’aquestes últimes-, la forma en que tecnologia i societat estan en estreta relació, la visió de les TIC des d’una perspectiva psicopedagògica...), però suposo que no vaig aprofundir suficient en el canvi conceptual de l’aprenentatge significatiu i com els recursos TIC són un gran facilitador, així com com el mapa conceptual és un bon instrument per externalitzar les estructures cognitives que tenim en la nostra ment (em va marcar molt el no haver emprat la paraula “node”, per exemple! Va ser el primer que vaig pensar en realitzar la memòria del Projecte Final). Suposo que ho vaig tractar tot de forma massa global i generalitzada (per tal de mostrar la meva visió de tot el sistema), però no hi vaig posar tot l’èmfasi en el que fa referència als continguts més rellevants de l’activitat 3.

E: Seguint amb l’eix cronològic, veig que vas posar-te un xic nerviós a l’inici del Projecte Final. Em podries dir per què?

J: Perquè sóc carter! Tal i com vaig dir al fòrum, hi ha un bon grapat de personal de la nostra empresa que no els hi aniria malament una mica de psicopedagogia... Però no era un context vàlid.

E: Però aviat vas tenir una companya, oi?

J: Correcte. La Mònica em va salvar l’assignatura!

E: Sé que ho has explicat al blog i a la memòria, però, podries fer-me cinc cèntims del contingut del Projecte?

J: Veuràs; vam ser massa ambiciosos al començament. Mònica va proposar-me treballar la cultura, però ho vaig trobar extremadament abstracte, i no tenim experiència en la realització de Projectes d’aquest tipus. Vaig dir-li que podríem treballar quelcom més lligat a alguna assignatura que estiguessin fent en aquell moment... I vaig pensar en l’educació ambiental. És un sistema molt ric... I, alhora, molt complex. Potser massa pel temps del que disposàvem. Per això ho vam delimitar al reciclatge i en la seva relació amb el medi ambient.

E: Penses que va ser una idea encertada?

J: Sí, i no. Sí, perquè el reciclatge també forma part d’aquest sistema, i van sorgir idees que haguéssim trobat en el cas d’educació ambiental. No, perquè no vam disposar de tot el temps desitjat. Però això ja no és cosa del Projecte ni de l’assignatura!

E: Què tal va anar la pràctica?

J: Malauradament, només tinc referències del mateix seguiment; el meu rol fou de codissenyador i coavaluador, pel que no vaig poder estar en cap moment en l’aula en el qual es va desenvolupar. Tot i això, llevat d’alguna incidència puntual, més que bé. Es van complir els objectius que vam proposar en un començament, els alumnes van ser capaços de veure que el reciclatge no és un concepte aïllat, i van començar a construir un nou mapa mental on aquest es relacionava amb el que vam tenir en ment al començament: l’educació ambiental. Aquest canvi conceptual fou el leitmotiv del nostre Projecte. Sé que em repeteixo, però tant de bo haguéssim tingut més temps per dedicar-hi...

E: Penses que les TIC van ser un element clau del Projecte? Perquè no hi veig gran relació entre el reciclatge i les TIC.

J: Els recursos TIC van actuador de mediadors, igual que nosaltres. Gràcies a ells, vam poder crear un espai virtual en el qual es podien compartir coneixements i fites importants en temps real (tot i que, potser, no ho vam exprimir massa), fent que es complementessin amb els debats oberts en l’aula. Al mateix temps, van ser la principal eina de recerca d’informació... I van descobrir el CMaps! Desconeixia aquesta eina tan útil, la veritat. Sense les TIC sí que s’hauria produït cert canvi conceptual... Però no fins al nivell que van assolir al final del petit Projecte que vam pensar.

E: Em resulta curiós; sembla que la història del vostre Projecte és força similar al que has estat vivint en aquesta assignatura, oi?

J: Correcte! Estava preocupat que no fóssim capaços de realitzar aquesta extrapolació en un context real, intercanviant els rols (ara som nosaltres qui hem de dissenyar les activitats de tal manera que els alumnes aprenguin de forma significativa a través del paper mediador d eles TIC... És força complex!), però penso que ho vam fer prou bé.

E: Per concloure; alguna observació més?

J: Una molt d’important: competència tecnològica! No només per part dels alumnes; els professionals també han de ser competents tecnològicament per que els recursos TIC siguin realment útils i hi hagi una bona planificació prèvia. Al mateix temps, cal tenir en compte un concepte que ha sorgit al fòrum: l’avaluació tecnològica i integradora. L’avaluació és el recurs bàsic per a determinar si la direcció en la que estem anant és la correcta. S’ha de veure com un recurs enriquidor, no com una amenaça!

E: Moltes gràcies pel teu temps, Jordi. Ha estat un plaer compartir aquesta estona amb tu.

J: El plaer es mutu! Només espero portar a la pràctica tot l’après ben aviat. Encara que se n’agafi “carinyo” a la meva feina actual... Ja en tinc ganes de deixar el “carrito” de Correus!