Nou mapa conceptual; primera aproximació

Bona tarda companys i companyes!

Ha estat una setmana caòtica, i la dedicació a l'assignatura no ha estat aquella que hagués desitjat. Tot i això, he començat a "trastejar" amb CmapTools per a l'elaboració del nou mapa conceptual i, encara que no estigui acabat (ni molt menys, doncs la TE queda molt penjada, i potser poso una mica més d'ordre), no està de més compartir amb vosaltres una de les primeres proves.

Hi ha grans diferències entre el mapa conceptual que vaig elaborar en la primera activitat i aquest: anteriorment, no vaig tenir en compte el context en el qual es desenvolupa la ciència i/o tecnologia, alhora que no vaig relacionar-ho amb la psicologia. Per què posar la psicologia en un primer plànol, i no la societat si, al cap i a la fi, té una repercusió directa? Bàsicament, pel fet de posar com a tres pilars bàsics els tres conceptes que (considero) estan molt interrealcionats, fins al punt que es troben en un constant equilibri.

Bé, no m'enrotllo més, que encara m'he de posar amb l'informe i amb l'ampliació/modificació del mapa conceptual. Ànims, i bona feina!

Sintetizant...

Seguint amb l'activitat que encara tenim entre mans, és bona hora per a compartir "el montaje del director" de la síntesi del debat. Com podreu apreciar, no és molt més llarga, però he pensat que hi havia reflexions que no hi teníen cabuda dintre de la carpeta del debat. Aquí ho teniu!

L’ús de la tecnologia no és indicador d’una millor i moderna educació. Una bona educació és aquella que s’adapta a les necessitats reals de l’individu i proporciona oportunitats d’experimentació i vivència per tal de donar significat al coneixement. Penso que aquesta frase de Mireia Torras Rey en la carpeta CT_escola és la que més destacaria sobre la gran quantitat d'idees (excel·lents, tot s'ha de dir) que han sorgit en el debat. Per què? Senzill, i concís: de la mateixa manera que és absurd tenir un PC de la NASA per utilitzar el Paint, posar tablets a les aules i esperar que gràcies a això i sense cap tipus de canvi els alumnes adquireixin un millor nivell de competències és utòpic. Sí, penso que les NNTT i les TIC han de ser presents en les aules i són una eina molt eficaç per a que els alumnes tinguin adquireixin una major autonomia i competències relacionades amb la recerca de informació (entre d'altres), però si no hi ha un ús adaptat a les necessitats d'aquests i s'eduquen, tant professors com alumnes, sobre el seu ús, serà una despesa econòmica i de temps totalment innecessària.

Primeres reflexions

No; no m'he oblidat pas, d'aquest blog!

Sé que no és excusa, però entre el debat, l'anàlisi de tots i cadascun dels articles que ens han facilitat per dur-lo a terme, el visionat dels vídeos, llegir les aportacions dels companys i companyes, estar pendent de les altres assignatures... Parlant només d'àmbit acadèmic! Ja ho diu el refrany, ja, que "no se puede estar en misa y repicando"!

Voldria fer, bàsicament, cinc cèntims del que em passa pel cap després d'haver llegit el primer mòdul i els diversos articles i fer un parell d'aportacions al debat (m'estic mossegant la llengua virtual per no escriure-ho tot de cop... Hem de deixar cert espai temporal entre aportacions!).

Per començar, veure que hi ha certs aspectes de les preguntes prèvies els quals, a tall de reflexió, no són com pensava que eren. Per exemple, el fet de pensar que la tecnologia és neutra, que no està condicionada per cap tipus de factor aliena a ella: FALS! Errada meva en no pensar que neix en un context determinat i que, emprada com a tècnica, tracta de donar resposta a un problema de caire científic. No sempre succeeix així (recordeu l'anècdota del telescopi en l'article de Francisco Javier Tirado y Anna Gálvez sobre comunitats virtuals, cyborgs i xarxes sociotècniques?), però en un primer moment es va veure com una eina a mans de la ciència. Per tant, la relació entre ciència, tecnologia i societat està connectada fins a un punt que penso que és totalment indivisible (seamless web és un bon exemple de l'entramat que hi ha entre elles), fins al punt que hi ha una interdependència en la que l'equilibri d'aquests factors és crucial per a no trencar aquest tipus d"harmonia".

I en l'escola? I en els sistemes polítics?

Això m'ho reservo per quan acabem el debat i la seva síntesi. No voldria avançar-me als fets!

Està sent quelcom molt, molt interessant. Que hem de pencar? Està clar. Però es una tasca que dóna goig!

Ànims, companys, i bona feina!