domingo, 9 de noviembre de 2014

Autoavaluació

Tot i que és part de l'activitat 3, penso que és un requisit indispensable el fet de reflexionar sobre el nostre treball. No només en les PAC; també en l'aula en general. D'aquesta manera podem veure la nostra pròpia evolució, sobretot tenint en compte les primeres idees que ens van sorgir quan vam encetar aquesta assignatura.

Per començar, voldria fer una espècie d'exercici de disculpa en general. Per què? Molt senzill: no ser un usuari asidu al fòrum de l'aula, on molts de nosaltres podem penjar els nostres dubtes, per a que tota la comunitat pugui ajudar-se i, sense adonar-nos, convertir-nos en constructors de coneixements (de la mateixa manera que funciona un fòrum qualsevol, al cap i a la fi!). No ha estat fins aquesta setmana que realment he començat a visitar-ho diariament, veient on i com puc donar un cop de mà i, sobretot, a plantejar-me aspectes en els quals no m'hi havia fixat. Per exemple, la nostra companya Andrea Pérez ha preguntat com fer les entrades del blog més curtes per a no sobrecarregar-ho, fet en el qual no hi havia pensat mai... I utilitzo Blogger des de fa uns quants anys! Ara que he trobat com fer-ho, he pogut compartir-ho amb tots vosaltres (encara que hagi estat a través d'una resposta directa a Andrea) i, a més, el blog queda més compacte, amb una millor visualització del mateix. En síntesi: en aquest punt he fallat bastant. A partir d'ara, m'hi fixaré una mica més!

jueves, 6 de noviembre de 2014

Informe activitat 3

Bona tarda, companys i companyes!

Ara que som a les portes d'encetar el Projecte, és un bon moment per anar clausurant el nostre informe. Tot i que és bastant llarg, penso que era necessari escriure tot el que veureu aquí, ja que cadascuna de les idees rellevants són aquelles que no tenia present al començament de l'assignatura; per això era necessari un marc teòric que posés fonaments en tota la reflexió del mateix text. Aquí el teniu!

Ciència, tecnologia i societat, TIC i Tecnologia Educativa. Informe d'anàlisi

Quan parlem de ciència i tecnologia, de què parlem exactament? A què ens referim? Quina relació tenen? I com es relacionen amb la societat i el context en el qual es desenvolupen? És quelcom relacionat amb allò que entenem com “social”, o són parcel·les de la realitat que actuen segons les seves pròpies normes? Quin impacte tenen en l’educació i en els processos psicopedagògics dels alumnes? Influeixen en les relacions dels agents del sistema educatiu o són una altra eina més com els llibres de text? Permeten noves aplicacions metodològiques o són només un complement? Amb aquesta síntesis es pretén analitzar la relació entre tots aquests conceptes, la seva significativitat en el món actual i l’impacte i l’abast dels mateixos, així com les seves aplicacions educatives i els canvis que comporta un aprenentatge significatiu a través dels recursos TIC.

sábado, 1 de noviembre de 2014

En conclusió...

Bon matí a tothom!

Després d'haver estat treballant en l'informe, m'agradaria fer "cinc cèntims" del contingut del mateix. Tot i que potser seria bona idea posar fragments interrelacionats, penso que avançar les conclusions del mateix és una gran forma d'englobar el seu contingut en pocs paràgrafs. Encara no està al 100%, però ja va ben encaminat! Aquí ho teniu:

Ens trobem amb una realitat que anys enrere no ens haguéssim pogut imaginar. Abans es veia la tecnologia com una eina a remolc dels problemes científics que sorgien arreu del món, fent necessari que qualsevol tipus de recerca necessités un avanç tecnològic per a que aquesta fóra profitosa i pogués desenvolupar-se. Però gràcies a la psicologia, hem pogut veure com ciència i tecnologia no és quelcom jerarquitzat i amb una relació subordinada: ambdues formen (tant alhora com per separat) un camp d’actuació i investigació el qual ens pot servir per resoldre els problemes que tenim, podent crear noves corrents que englobi aquestes idees en diferents perspectives segons les creences dels seus autors o seguidors. Al mateix temps, hem pogut comprovar que allò que (hipotèticament) deshumanitzava, fou un servei que es posava en marxa gràcies al context social. Un “tot” integrat en un sistema, les relacions del qual es veuen pertorbades segons les decisions que es prenguin en qualsevol de les seves parts. Però aquesta relació idíl·lica no és tan perfecta com hi pensem; de la mateixa manera que ciència i tecnologia es relacionen a través de la societat i es formen en contextos socials, aquests mateixos poden donar un ús erroni o inclús perillós de tecnologia i ciència per diversos motius (dels quals es destaquen els econòmics i polítics; farmacèutiques, neocolonització, dependència entre territoris...). Aquestes mals usos de tecnologia i ciència provoquen que sovint es vegin com quelcom deshumanitzant i amb possibilitat de ferir les persones, fins el punt que s’ha plantejat si les NNTT i les TIC no són un entrebanc per les relacions socials.