CAS: El recilatge com a mètode per a preservar el medi ambient
| ||
Síntesi
| ||
La resolució de problemes és quelcom amb el que ens trobem de forma constant al llarg de la nostra vida; des del fet més puntual (com, per exemple, elegir un tipus de bombeta segons la seva despesa energètica) fins a situacions més abstractes i complexes (quin tipus d’estudis vull elegir per al meu futur?). Entenem que ser competent en aquest aspecte esdevé crucial per a saber valorar els pros i contres de les nostres decisions, alhora que es desenvolupa una visió sistèmica de totes les parts integrades que configuren el concepte en qüestió. El Projecte que es descriu a continuació com cas parteix d’aquesta base contextualitzada a un grup d’alumnes de diferents edats que han de prendre una decisió: quina és la forma més factible de preservar el medi ambient gràcies al reciclatge.
Per a que aquest fet esdevingui significatiu, ens recolzem en els recursos TIC per a que els alumnes tinguin accés a la base de dades més gran del món (Internet), en la que realitzaran una recerca activa d’informació relativa a aquest problema. El treball es basa en la cooperativitat per a que les reflexions siguin conjuntes, i tots sentin que formen part d’un equip amb un objectiu clar: preservar el medi ambient.
| ||
Índex
|
Contingut
|
Observacions
|
Context General
| ||
Experiència en ensenyament
|
5 cursos
| |
Experiència/Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
Les fan servir una hora a la setmana a l’hora d’informàtica i, de manera habituall, a classe. Casi tots els alumnes les utilitzen a casa de manera diaria.
| |
Tipus d’escola
|
Escola privada-concertada
| |
Localització del centre
|
Ciutuat amb un elevat nombre de població immigrant.
| |
Connexió
|
Internet.
| |
Localització dels recursos tecnològics
|
A l’aula d’informàtica i a totes les aules del centre. També disposem pantalles digitals a totes les aules del centre i displays en les aules d’infantil.
| |
Situació sòcio-econòmica dels alumnes
|
Mitjà, mitjà-baix, baix.
| |
Context de la història o cas
| ||
Nivell dels alumnes
|
Educació Primària i Secundària: cinquè - 2n d’ESO.
|
Al ser una hora extraescolar, hi ha diversitat de nivells.
|
Àrea/unitat
|
Ciències naturals i socials.
| |
Fites en la història
| ||
Activitats planificades a la sessió o unitat
|
|
El mapa conceptual definitiu es va haver de fer a nivell aula per falta de temps.
|
Nivell d’aprenentatge esperat
|
| |
Tipus d’activitat
|
| |
Activitats de la història o del cas
| ||
Tecnologies utilitzades
|
| |
Raó per la qual la fa servir
|
La pissarra digital, junt al projector, ens permet tenir una eina audiovisual per encetar el Projecte. Les eines Google es fan servir per a la recerca activa d’informació, així com per crear i compartir documents en línia en temps real. El CMap Tools és l’eina clau per a crear el mapa conceptual final.
| |
Naturalesa de les activitats
|
Utilitzar els recursos TIC com a externalització del coneixement adquirit.
| |
Dificultats trobades
|
| |
Ajuda/col·laboració emprada
|
Ambdós membres actuem com a codissenyadors i coavaluadors, però Mònica ha tingut una incidència molt més directa ja que ella portava la pràctica a la realitat.
| |
Rol del professor
|
Professor com a guia i mediador entre l’alumne i el seu propi coneixement. El seu rol es basa en presentar les activitats, així com en dirigir l’aula i els alumnes quan hi hagi cap problema (en relació al mateix concepte del Projecte o amb l’ús de les TIC). També modera els espais de debat i reflexió comuns, i dirigeix als alumnes quan aquests no troben les paraules exactes amb les que es volen expressar.
| |
Rol de l’estudiant
|
Constructor del coneixement, cercador actiu d’informació, cooperant, creador de documents, explorador, agent actiu en relació a la reflexió i crítica conjunta.
| |
Resultats
| ||
Observacions
|
| |
Avaluació de l’aprenentatge
|
| |
Lliçó apresa pel professor
|
|
Història:
Entrevistador: Veig que heu desenvolupat un Projecte a través dels recursos TIC. Què em pots explicar d’aquest?
Professors: A l’escola vam realitzar un projecte a la classe de ciències de la naturalesa sobre el reciclatge i la conservació del medi ambient. Vam realitzar diferentes activitats relacionades amb el tema del projecte: debat sobre preguntes formulades, recerca sobre com i que no s’ha de reciclar, recerca de com duen a terme altres centres el reciclatge i confeccionament d’un mapa conceptual comú per englobar tots els coneixements adquirits; tot a través dels recursos TIC, la cooperació entre iguals i, sobretot, basant-nos en el respecte mutu en relació a les opinions.
Aquest és el conjunt d’activitats a través de les quals hem aconseguit els objectius que ens proposàrem a l’inici del projecte. Els alumnes van participar activitament i de manera molt motivadora en totes les activitats fet que els va permetre adquirir nous coneixements.
E: Com és que va donar ja el tema del reciclatge i no va deixar elegir-ho a ells?
P: Com hem dit anteriorment, els alumnes van estar molt d’acord amb el tema que se’ls va plantejar, ja que és un tema que els cridava l’atenció i que des de l’escola fan activitats relacionades amb el tema. Per tant, vam considerar interessant partir de la situació que se’ns estava plantejant a l’aula en aquell moment, per tal de fomentar la significativitat de l’aprenentatge que es pogués produir. De fet, teníem en ment crear quelcom més gran (ja que ho volíem basar en l’educació ambiental en global, i no només amb el reciclatge); però, per falta de temps i recursos, vam haver d’elegir només una parcel·la d’aquest concepte i vàrem fer el reciclatge. Aquest és quelcom molt viu en el seu context, pel que vam entendre que ho podríem adaptar eficientment.
E: Què els hi va semblar?
P: Des del principi es van mostrar molt il·lusionats. Es van implicar molt en la realització de les activitats proposades, molt motivats i interessats per aprendre més coses de les que ja sabien a l’iniciar el projecte. De fet, han anat molt més enllà del que pensavem; suposo que vam infravalorar el seu potencial. No perquè no confièssim en ells (ni molt menys!); és pel senzill fet que, en molt poc temps, havíen (i havíem) de fer moltíssima feina. Però fou un èxit!
E: Els seus alumnes sospitaven que usaria la tecnologia durant tot el projecte?
P: No en tenien ni idea!
E: I què els va semblar la idea?
P: Els va encantar! Les seves cares i els seus ulls expressaven una il·lusió especial, brillaven. Em va sorprendre la gran motivació que els creava treballar amb els portatils i també durant el projecte amb les noves eines i programes TIC que és van emprar. Sí, ells saben què és el cercador Google, saben què és i com es crea un document de text… Però pensem que mai havíen treballat en línia en temps real, que és el que ens interessava; que lo col·laboració grupal no es quedés només en un plànol físic (aula), volíem que aquest també es trobés en un context més… Metafísic, per dir-ho d’alguna manera! Cal dir, també, que els alumnes d’ara són molt més competents tecnològicament que, per exemple, nosaltres en aquella edat. Això ha fet que no hagi estat gens difícil treballar amb els recursos TIC que més coneixien. Llàstima que no haguem pogut profunditzar més amb el CMap Tools...
E: Hem vist que posa molt èmfasi en la motivació i l’interès dels alumnes. Mirant més enllà d’aquest projecte, penseu que és important per l’èxit?
P: La motivació i l’interès són les claus dels bons resultats obtinguts juntament amb la mediació de les TIC. Hem de pensar que si els alumnes tenen una predisposició a treballar, i es veuen amb ganes de fer-ho, el tipus d’aprenentatge que tindran serà significatiu ja que, en gran mesura, seran ells mateixos els constructors del seu propi coneixement. De fet, partim dels seus coneixements previs i, a mesura que anem avançant les sessions, els nous continguts es van integrant en les seves estructures de coneixement, ampliant el seu model mental; pensem que únicament d’aquesta manera es propiciarà l’aprenentatge dels alumnes (sobretot si hi ho comparem amb la metodologia més tradicional).
E: I, en referència a les NNTT, com valoreu la incorporació de les TIC en la pràctica?
P: Molt positivament. Els alumnes les han utilitzat sense cap tipus de problema (llevat d’alguna incidència puntual) i, de fet, els hi ha agradat molt més que el format paper!
E: Tornem al Projecte com a tal. Els alumnes han assolit els objectius esperats?
P: Tots i cadascun d’ells. Així que sí, ha estat un èxit! No només han après sobre el reciclatge, realitzant un canvi conceptual en el que les relacions del sistema “reciclatge” han augmentat i/o modificat, integrant-se amb altres nivells; també han aconseguit utilitzar les TIC de forma eficaç, han realitzat un gran treball cooperatiu i, sobretot, han mostrat esperit crític i curiositat i ganes d’aprendre. Aquest últim punt és del que estem més orgullosos.
E: I, per la vostra part, què heu après en la realització d’aquest Projecte?
P: Pensem que allò més important és que ens hem adonat que molts alumnes amaguen un gran potencial; a través de les sessions hem pogut veure com la implicació, la recerca d’informació, l’anàlisi de la mateixa i els debats oberts s’han desenvolupat a través dels mateixos alumnes, sent ells els principals agents que han desenvolupat el fil conductor de la pràctica. Sense ells, res d’això hagués estat possible! Pel que la primera lliçó que hem aprés és que hem de comptar amb el seu potencial en qualsevol tipus d’activitat ja que, si estan motivats, tot tipus d’aprenentatge esdevindrà significatiu. De fet, pensem que ells han viscut el que nosaltres hem estat experimentant al llarg de l’assignatura! Tant ells com nosaltres hem partit dels coneixements previs i, gràcies al treball cooperatiu, l’intercanvi d’opinions i l’expressió oral i escrita hem desenvolupat un canvi conceptual profund, expandint els “horitzons cognitius”, gràcies al treball conjunt i la mediació de les TIC. De fet, res de tot aquest procés hagués estat possible si no haguèssim comptat amb els recursos NTIT que hem emprat, ja que han estat el motor principal de tot el Projecte (i, com no, del nostre propi aprenentatge!).
Utilitzar-los adaptats al context i formar els alumnes per a ser competitius tecnològicament, alhora que es té en ment l’aprenentatge significatiu, és sinònim d’èxit. Aquesta idea la portarem sempre en els nostres “models mentals”!
E: Gràcies pel vostre temps!
No hay comentarios:
Publicar un comentario