Bon matí a tothom!
Després d'haver estat treballant en l'informe, m'agradaria fer "cinc cèntims" del contingut del mateix. Tot i que potser seria bona idea posar fragments interrelacionats, penso que avançar les conclusions del mateix és una gran forma d'englobar el seu contingut en pocs paràgrafs. Encara no està al 100%, però ja va ben encaminat! Aquí ho teniu:
Ens trobem amb una realitat que anys enrere no ens haguéssim pogut imaginar. Abans es veia la tecnologia com una eina a remolc dels problemes científics que sorgien arreu del món, fent necessari que qualsevol tipus de recerca necessités un avanç tecnològic per a que aquesta fóra profitosa i pogués desenvolupar-se. Però gràcies a la psicologia, hem pogut veure com ciència i tecnologia no és quelcom jerarquitzat i amb una relació subordinada: ambdues formen (tant alhora com per separat) un camp d’actuació i investigació el qual ens pot servir per resoldre els problemes que tenim, podent crear noves corrents que englobi aquestes idees en diferents perspectives segons les creences dels seus autors o seguidors. Al mateix temps, hem pogut comprovar que allò que (hipotèticament) deshumanitzava, fou un servei que es posava en marxa gràcies al context social. Un “tot” integrat en un sistema, les relacions del qual es veuen pertorbades segons les decisions que es prenguin en qualsevol de les seves parts. Però aquesta relació idíl·lica no és tan perfecta com hi pensem; de la mateixa manera que ciència i tecnologia es relacionen a través de la societat i es formen en contextos socials, aquests mateixos poden donar un ús erroni o inclús perillós de tecnologia i ciència per diversos motius (dels quals es destaquen els econòmics i polítics; farmacèutiques, neocolonització, dependència entre territoris...). Aquestes mals usos de tecnologia i ciència provoquen que sovint es vegin com quelcom deshumanitzant i amb possibilitat de ferir les persones, fins el punt que s’ha plantejat si les NNTT i les TIC no són un entrebanc per les relacions socials.
